Página 21 - 60 DIAS

21
Cuéntame un cuento
C arla s’avorria molt aquest dia i va decidir anar a do-
nar un passeig. Inusualment ningú anava caminava
per eixe carrer i Carla va canviar de direcció per no sen-
tir-se sola. Va donar dos passos cap a la seua pastisseria
favorita i li va eixir una exclamació, doncs al sol hi havia
un llibre que feia soroll i és remenava! Amb molta por es
va acostar fins l’objecte, però al sentir-se una mica inse-
gura va tornar, i pensant si anar o no es va decidir a aga-
far el llibre i ensenyar-li-ho a la seua millor amiga Celia.
A casa de Celia no hi havia ningú, i Carla que abans
estava molt il·lusionada amb tot el què li havia passat es
va posar trista. Se li va ocórrer cridar-li amb el seu mò-
bil nou per a parlar de tot el què va ocórrer. Va resultar
que Celia estava en casa de la seua iaia Tere, però com
ella també estava impacient per llegir el llibre va dir que
en quinze minuts podria estar en casa i decidir que fer.
Es van vore al parc a l’hora acordada. Carla va obrir el
misteriós llibre. Tant prompte com va començar a passar
les fulles una il·lusió especial va llambrejar a les cares de
les dos xiquetes i emocionades i intrigades van donar un
crit. Uns segons més tard i més calmades també inten-
taren esbrinar tot el què pogueren del llibre, Celia volia
llegir el llibre ja que era la millor manera d’obtindre infor-
mació i va pronunciar la paraula “arbre”.
De sobte, una misteriosa força va atraure-les i es van
quedar sense consciència. Es despertaren en una espècie
de laberint. No sabien si era real o era un somni perquè
encara estaven confuses per tot el què havien passat en
tant poc de temps. L’únic que aconseguien recordar era
que l’ultima paraula pronunciada havia sigut “arbre” i
aleshores es van donar compte que estaven en una branca
d’un arbre, era tot tan estrany que no sabien que fer. Van
escoltar crits i van vore que allò qui feia eixos sorolls era
un pàl·lid donyet que portava uns prismàtics grocs i que
donava uns inquiets bots. Anaren a preguntar-li i ell els
va dir que per a eixir haurien de superar una prova. Elles
preguntaren quina seria i la contestació va ser una ende-
vinalla. Celia que era molt intel·ligent va averiguar molt
prompte la resposta. El donyet va dir a les xiquetes que le
resposta era correcta.
La següent paraula la va pronunciar, esta vegada Cèlia.
Era la paraula “verd” i com s’esperaven el llibre i la seua
poderosa força va atraure-les. Esta vegada van aparèixer
en una substància apegalosa i pudenta. Carla, molt gra-
ciosa exclamo que això devia ser un moc i les dos ami-
guen se van riure amb molt de gust. La rialla es va tren-
car quan de sobte va aparèixer una porta amb un cartell
d’or massís en el que estava gravada la missió de les dues
xiquetes. Esta vegada era trobar les dues parts del cor de
la princesa Rale. Les amigues no sabien qui era eixa prin-
cesa ni res del cor, però van fer cas i es van introduir en
el moc on encontraren cadascuna una part d’una pedra
amb forma de cor, van unir-les i tornaren a eixir. Van
decidir no llegir més ja que era tard i devien tornar a sa
casa.
Al següent día, Celia va anar a casa de la seua amiga
y es van encerrar en la seua habitació. Van llegir i llegir
però no va passar res. Portaven ja llegits 20 capítols i ha-
vien descobert mes coses sobre eixa princesa Rale. Era
una bella dama que estimava a un del seus servidors i
que un malvat drac que era també bruix li havia traure
dos parts de la seua anima i fins que algu tornara a do-
narse-la, la princesa no sentiria res per ningú, ni riuria,
ni seria feliç. Seria molt desgraciada per a tota la vida.
Carla i Celia van tornar a quedar les següents vesprades i
quan anaven per el darrer capítol i van dir la paraula “pa-
lau”, el llibre las va a traure i van aparèixer en un palau
preciós adornat amb garlandes de celebració i en el que se
escoltaven rialles, musica, poemes,...De sobte van ver a
una dama molt bella que esbossava una enorme somriu-
re en la cara. Va resultar la princesa Rale que les havia
fet tornar para donar-les gracies y encarrega-les també la
seua darrera missió i dues invitacions per al enllaç reial
d’ella i el seu promès, el seu antic servidor al que estima-
va. Les va contar la missió, devien anar al castell del drac
i tornar-li la felicitat a el també. Les dues xiquetes no sa-
bien molt be com anaven a fer això però van anar de totes
maneres, per una vegada molt segures de elles mateixes.
Quan van entrar al castell del el malvat drac estaven ate-
rroritzades i van vore les grands dimensions de lo que
estaven contemplant. El drac no estava enfadat i per esta
vegada, estava trist per que no sabia que podia fer.
Les dues xiquetes, molt astutes, van entendre ensegui-
da la missió. Van anar on estava el drac i le van explicar
que tenien una recepta que era molt bona. El drac, entu-
siasmat volia saber la recepta. Celia i Carla van començar
a dir els ingredients: “dues abraçades de bon mati. Tres
kilograms de rialla contagiosa i mig kilogram de besos”.
El drac va entendre ho que volien dir eixes xiquetes tan
sabies i va comprendre que fer mal a la gent no li feia en
realitat ser infeliç i que sense felicitat un no gaudeix de la
vida. De sobte les dues xiquetes van aparèixer en el dor-
mitori de Carla i van decidir que devien amagar el secret
del llibre i que tenien que deixar-lo en altre lloc de la ciu-
tat per a que altres persones visqueren eixes fantàstiques
aventures que per sempre amagarien en el seu cor. n
Revista Informativa de A.M.P.A.
Sara Espinar Raga 1º ESO C
(PREMIADO EN EL CONCURSO SAMBORI DE VALENCIA)